Back to top

Vocabulari de la música (AVL)

Presentació
  • ca  obligat, n m
  • ca  obbligato, n m sin. compl.
  • es  obbligato
  • es  obligado
  • en  obbligato

Definició
Peça musical en l'execució de la qual un instrument té un paper principal.
  • ca  oberta, n f
  • es  abierta
  • en  open

Definició
Indicació que en les partitures dels instruments de metall assenyala la interpretació d'una nota oberta.
  • ca  obertura, n f
  • es  obertura
  • en  overture

Definició
Peça musical breu de caràcter instrumental que fa d'introducció a una obra més extensa, generalment una òpera o un oratori.
obertura acústica obertura acústica

  • ca  obertura acústica, n f
  • es  obertura acústica
  • en  sound hole

Definició
Obertura de la caixa de ressonància d'un cordòfon, generalment situada en la taula harmònica, que permet acoblar acústicament la caixa de ressonància a l'aire exterior.
  • ca  obertura da capo, n f
  • es  obertura da capo
  • en  da capo overture

Definició
Obertura sorgida a finals del segle XVIII a partir de l'obertura italiana, en què l'última secció se substituïx per una reexposició total o parcial de la primera.
  • ca  obertura francesa, n f
  • es  obertura francesa
  • en  French overture

Definició
Obertura formada per dos seccions enllaçades, l'una lenta i solemne en compàs binari i l'altra més ràpida i fugada en compàs ternari.
  • ca  obertura italiana, n f
  • es  obertura italiana
  • en  italian overture

Definició
Obertura formada per tres seccions enllaçades, la primera ràpida, la segona lenta i la tercera ràpida.
  • ca  obligat, n m
  • ca  obbligato, n m sin. compl.
  • es  obbligato
  • es  obligado
  • en  obbligato

Definició
Peça musical en l'execució de la qual un instrument té un paper principal.
  • ca  oboè, n m
  • ca  oboé (valencià), n m var. ling.
  • es  oboe
  • en  oboe

Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, consistent en un tub de forma cònica, amb llengüeta doble que regula l'eixida de l'aire.

Nota

  • El plural de oboé és oboés.
  • ca  oboista, n m, f
  • ca  oboè, n m, f sin. compl.
  • ca  oboé (valencià), n m, f var. ling.
  • ca  oboiste | oboista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  oboe
  • es  oboísta
  • en  oboe player
  • en  oboist

Definició
Persona que toca l'oboé.

Nota

  • El plural de oboé és oboés.