Back to top

Vocabulari de la música (AVL)

Presentació
  • ca  tambor, n m
  • ca  tabal, n m sin. compl.
  • es  tambor
  • en  drum

Definició
Instrument musical de percussió, constituït per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d'una caixa de ressonància de fusta, d'obra o de metall, que pot tindre diverses formes.
  • ca  tabala, n f
  • es  tambora
  • en  dominican drum

Definició
Tabal gran.
  • ca  tabalada, n f
  • es  tamborada
  • es  tamborrada
  • en  tamborrada

Definició
Tocada de tabals.
tabaler | tabalera tabaler | tabalera

  • ca  tabaler | tabalera, n m, f
  • es  tamborilero | tamborilera
  • en  drummer

Definició
Persona que toca el tabal.
  • ca  tabalet, n m
  • es  tamboril
  • en  small drum

Definició
Tabal xicotet amb què s'acompanya la dolçaina.
tabaleter | tabaletera tabaleter | tabaletera

  • ca  tabaleter | tabaletera, n m, f
  • es  tamborilero | tamborilera
  • en  drummer

Definició
Persona que toca el tabalet.
  • ca  tabulatura, n f
  • es  tablatura
  • en  tablature

Definició
Procediment de notació musical, utilitzat especialment durant els segles XV al XVII, per a transcriure les veus distintes de la melodia principal en la música polifònica, amb l'ajuda de lletres, xifres i altres símbols disposats en forma de taula.
  • ca  tacte, n m
  • ca  tactus, n m sin. compl.
  • es  tacto
  • en  tactus

Definició
Unitat de duració antiga, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l'execució musical.
  • ca  tacte, n m
  • ca  tactus, n m sin. compl.
  • es  tacto
  • en  tactus

Definició
Unitat de duració antiga, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l'execució musical.
  • ca  bisell, n m
  • ca  tallavent, n m sin. compl.
  • es  bisel
  • en  fipple

Definició
Peça de fusta o de metall tallada al biaix sobre la qual l'aire produïx el so en instruments com la flauta dolça i certs jocs d'orgue.